Cas clínic : pacient que ve a la consulta per dolor lumbar central difós a la zona L1-L3 que li provoca mal estar general, no el deixa descansar a la nit, el dolor ha aparegut de forma espontània. Porta informe de l’angiòleg amb orientació diagnostica clinica de aneurisma abdominal, entendrem que el pacient pateixvuna patologia del sistema limfàtic.

El diagnòstic mèdic que es realitza sobre els processos lesionals o disfuncionals de la columna vertebral invalida l’orientació o hipòtesi diagnostica funcional.

Cas clínic : pacient que refereix dolor local a la zona articular ilio-sacre esquerra, es realitza la prova de Lewit que surt positiva a l’esquerra i Piedalú negativa, la valoració en decúbit ens orienta cap a una EIAS esquerra alta, podem sospitar que l’ilíac esquerra està en disposició postero-superior.

La nutació del sacre és funcional amb un rang articular mínim projecte el promontori en direcció anterior i inferior i els angle infero-laterals en direcció postero-superior.

A nivell de la columna vertebral les concavitats posteriors s’anomenen lordosis i les convexitats posteriors lordosis, aquestes corbes en el pla sagital es desenvolupen progressivament en el primer any de vida de la nena i el nen.

L’herniàcio del disc intervertebral és de l’anell fibrós, generalment ve precedida d’una protrusió discal que afectarà el nervi sinus vertebral recurrent.

L’escoliosi idiopàtica estructural és la més habitual i te la característica que la seva rotacio és del costat de la gibositat i la inclinació lateral del costat contrari, i totes dues son permanents.

El lligament inguinal se inserta a l’espina ilíaca antero-inferior i en el tubercle del pubis.

El múscul recte femoral s’origina a l’EIAS i per mitjà del lligament quadricipital se inserta a la ròtula. Aquest múscul pot incidir sobre una lesió de l’ilíac postero-superior.

L5 es considera una vèrtebra atípica per la seva relacio articular amb el sacre, perquè té un cos més extens que la resta de les lumbars i un arc vertebral més reduït.

El nervi ciàtic passa per la posterior el ventre muscular del múscul piriforme, per l’orifici ciàtic major.

La línia terminalis està determina per S1, per la línia arquejada, per la cresta pectinia branca pubiana superior i la seva símfisi.

La llacuna lateral de la pelvis, que es troba entre el lligament inguinal i l’os coxal i hi passa principalment el múscul ilio-psoas i el nervi femoral.

L3 es considera una vèrtebra atípica per la raó que les seves apòfisis transverses i l’apòfisis espinosa son mes gruixades i curtes, amb l’objectiu suporta millor les forces de tensió fascials.

En el moviment de flexió de la columna lumbar el nucli polpós te tendència a provocar una pressió sobre l’anell fibrós en direcció anterior i en el moviment d’extensió lumbar el nucli polpós realitza una pressiótensió sobre els anells fibrosos del disc inter-vertebral lumbar te una alçada de quasi bé de 5mm de mitja.

Les migracions més freqüents que ens trobem a nivell discal son les postero-medials i les més rares son les posteriors-laterals, la causa principal és perquè el disc inter-vertebral lumbar te una alçada de quasi bé de 5mm de mitja.

Cas clínic : pacient amb dolor tipus descàrrega elèctrica a nivell de la zona del múscul tibial anterior i amb possibilitat de fer la dorsiflexió del peu i turmell, sospitarem de un procés de compressió de l’arrel nerviosa de S1.

En el moviment d’inflexió lateral lumbar el nucli polpós te tendència a fer una pressió-tensió sobre les fibres de l’anell fibrós del costat contrari de la inclinació que s’està realitzant.

El moviment d’inclinació lateral del segment lumbo-sacre te un rang de moviment superior que la resta de les lumbars

El moviment de rotacio lumbar està limitat a causa de la orientació o direcció de les facetes articulars.

El múscul quadrat lumbar te feixos musculars per realitzar la seva funció d’elevació de la pelvis en cadena tancada o en inflexió lateral lumbar en cadena oberta.

De la musculatura posterior de les lumbars la ilio-costal lumbar és la més superficial, seguida del múscul dorsal llarg i del múscul epiespinal.

La lumbàlgia és el diagnòstic més comú d’aquesta zona de la columna vertebral. Les causes de la lumbàlgia mecànica son inflamatòries, infeccioses i viscerals.

L’arrel nerviosa de L4 pot donar una clinica motora per compressió en dèficit el soli i els gastrocnemis.

La columna vertebral toràcica és la més mòbil de la columna vertebral gràcies al conjunt articular. En primer lloc, l’eix de l’articulació inter-vertebral passa per el seu cos i en segon lloc, l’orientació i la forma de les articulacions jigoapofisàries permeten un rang de moviment articular important.

Les superfícies articulars de les apòfisis transverses d’una vèrtebra dorsal tipus es troben al terç distal partanterior d’aquestes a on prendran contacte amb la tuberositat costal, formant les articulacions costotransverses.

La vèrtebra T12 te 4 facetes costal en el cos vertebral per articular-se amb el cap de les costelles. Aquestes articulacions son del tipus bi-artròdies o doble artròdies.

L’articulació costo-vertebral està constituïda per el cap de la costella i per dues superfícies articulars costals del cos vertebral.

L’extensió de la columna dorsal està limitada per el lligament groc, inter-espinós, supra-espinós, lligament vertebral longitudinal posterior.

Esfera visceral. El nervi vago X parell cranial, surt de la base del crani, passa per el mediastí, supera la barrera diafragmàtica per innervar una gran part del sistema visceral i dels òrgans abdominals.

Esfera visceral. El pílor és la vàlvula que permet el pas dels nutrients de l’esòfag a l’estomac.

Esfera visceral. El fundus de l’estomac és la part més superior d’aquesta víscera i en ocasions supera la barrera diafragmàtica a nivell del hiatus esofàgic provocant una herniació.

Esfera visceral. Tenim quatre porcions del duodè molt importants per l’elaboració digestiva. La segona porció de duodè permet l’accés dels sucs pancreàtics, hepàtics i biliars amb l’objectiu d’aconseguir separar les cadenes nutricionals.

Esfera visceral. El hipocondri esquerra recull l’angle esplènic.

Esfera visceral. El mesocòlon transvers relaciona la vàlvula duodè-jejunal amb la ilio-cecal per mitjà del SNA.

Esfera visceral. La làmina lligamentosa que separa els lòbuls hepàtica és el lligament falciforme.

Esfera visceral. Una de les relacions fascials entre el fetge i l’estomac és l’epipló menor.

Esfera visceral. Quan el SNA està en equilibri el sistema visceral retroba la calma, el confort i l’estalvi energètic.

Esfera visceral. Segons Marc de Coster, un dels objectius principals i una de les indicacions de la teràpia manual a nivell visceral és combatre els espasmes viscerals.

Esfera visceral. En el nadó el fetge ocupa una gran part de l’abdomen a nivell de la meitat superior.

Cas clínic : pacient amb malaltia reumàtica i que en aquest moment pateix un brot inflamatori agut localitzat a la columna vertebral. Les indicacions de la TM múscul-esquelètica ens permeten orientar-nos cap a un tractament de mobilització articulatòria vertebral.

Les anomalies congènites múscul-esquelètiques com les aplàsies son bàsicament una multiplicació anormal dels teixits múscul-esquelètics de formants

Les articulacions fibro-cartilaginós de la columna vertebral estan ubicades entre els cossos vertebrals i permeten realitzar tot tipus de moviment com son : les rotacions, els lliscaments, les inflexions i les flexióextensió.

En el pla sagital apareixen, en el primer anys de vida, les corbes fisiològiques de la columna vertebral a partir de una cifosi global del nado apareix la lordosi cervical gràcies als mecanismes propioceptius centrals com son la visió i l’audició.

El nucli polpós està posicionat en el centre del disc intervertebral tal manera que coincideix amb l’eix axial de rotacio vertebral.

El lligament sacro-espinós (que relaciona amb les seves insercions la vora lateral del sacre i l’espina ciàtica) està situat per darrer del lligament sacro-tuberós.

Els orificis ciàtic major i menor estan constituïts per parts òssies i parts lligamentoses. Per el contrari l’orifici obturador està constituït únicament per parts òssies.

La espina ciàtica de l’os ilíac relaciona l’escotadura ciàtica major amb l’escotadura ciàtica menor.

El dolor d’irradiació causat per el nervi ciàtic donarà positiu a la prova de Shober lumbar, per la raó que la prova de valoració es neurològica.

Durant la marxa o deambulació apareixen micro-moviments de les articulacions sacro-ilíaques tenen que es coordinen amb les articulacions coxofemorals.

La línia terminal o innominada es configura per les següents estructures : el promontori de S1, les ales major del sacre, els ísquiums, les branques pubianes i per la símfisi púbica.

El moviment de nutació de l’os sacre en relacio a l’eix transversal passa a nivell de S2 i projecte els angles infero-lateral en direcció anterior.

El nervi femoral es configura per sobre de L4 i en el seu trajecte cap a l’extremitat inferior passa per sobre la cresta pectina i la branca pubiana superior.

L’acetàbul està configurat per els tres ossos coxals, i la seva articulació incideix directament sobre les sacre-ilíaques i símfisi púbica. Aquest complex engranatge articular ha de treballar amb precisió perquè els seus moviments siguin fluïts.

El moviment de flexió global de la columna lumbar provoca una compressió de la part posterior dels dics intervertebrals i una tensió dels nuclis polposos sobre la part anterior dels anells fibrosos.

En la flexió lumbar, la corba en el pla sagital te tendència a realitzar una lleugera concavitat posterior que, depenen de la qualitat dels teixits dels anell fibrosos del disc el nucli polpós pot arribar a migrar dorsalment.

En el moviment d’extensió lumbar les superfícies articulars del cos vertebral tenen tendència a l’encaix simètric de les articulacions jigoapofisàries.

El moviment d’inclinació lateral és aproximadament de 6° per cada inclinació vertebral i per cada segment.

La rotació lumbar és governada per les articulacions jigoapofisàries. És per aquesta raó que el rang de moviment te un end-feel tou.

La relació lumbo-sacre pot patir una alteració de la funció a causa d’un procés espondilo-listèsic que pertorbarà la biomecànica articular i múscul-esquelètica.

Els músculs transversos espinós estan formats per els rotadors, multífids i el dorsal llarg.

La teoria de les lumbàlgies mecàniques ens orienta cap a un dolor funcional, que generalment millora en repòs i no presenten dolor nocturn.

L’arrel nerviosa de L2 pot donar una clínica motora per compressió en dèficit del psoes, sartori i els abductors i com a conseqüència apareix incompetència funcional a la flexió coxofemoral, a la rotació externa i a la abducció.

L’arrel nerviosa de S1 pot donar una clínica sensitiva per compressió a nivell de la cara anterior i lateral de la cama i al dors del peu fins el dit gros.

Les superfícies articulars superiors de les apòfisis articulars de les vèrtebres toràciques tipus s’orienten o dirigeixen en direcció anterior.

La « regla de 3 » de les vèrtebres dorsals diu que T7, T8 i T9 tenen la seva apòfisi espinosa a nivell de les apòfisis transverses i del cos vertebral de la vèrtebra inferior.

L’eix de rotació de la vèrtebra dorsal tipus es troba en el cos vertebral facilitant als seus rangs articulars.

El diafragma abdominal té les seves insercions a l’apèndix xifoides, a les 6 últimes costelles i als seus pilars arriben fins a les vèrtebres L1, L2 i L3.

L’articulació costo-transversa està constituïda per el cap de la costella que s’articula amb la superfície impregnada de cartílag de l’apòfisi transversa.

Per una bona anatomia funcional del tòrax, necessitem el suport del nervi vago per un bon treball diafragmàtic.

El diafragma és el múscul drenador per excel·lència de la zona toràcica i abdominal visceral i orgànica.

Esfera visceral. El càrdies i el pílor són vàlvules de l’estómac i la seva importància és essencial per permetre el pas dels aliments cap a l’estómac i cap al duodè, treballen sincrònicament per optimitzar les funcions digestives.

Esfera visceral. El duodè envolta una part del pàncrees principalment el cap i el coll.

Esfera visceral. A la fosa ilíaca dreta hi trobem el colon descendent, el cec i l’apèndix.

Esfera visceral. La impotència funcional fascial del mesocòlon-transvers pot arribar a provocar una ptosi del colon transvers o sigui una caiguda amb les conseqüents alteracions de les funcions viscerals que representa.

Esfera visceral. A nivell visceral les fàscies permeten una bona transmissió del SN relacionant el sistema víscero-parietal.

Esfera visceral. La ptosi està causada per una pèrdua de la funció lligamentosa del teixit connectiu que te com a objectiu subjectar i sostenir els òrgans i les vísceres perquè es mantinguin en el seu lloc d’origen.

Esfera visceral. Els trastorns de la mobilitat visceral tenen com a causa principal les fixacions i adherències fascials.

La interaccio o treball conjunt en teràpia manual articular, miofascial, neural i visceral ens permet ser uns professionals integrals.

La prevenció, tenir cura de la funció i de la mobilitat, i combatre el dolor osteo-articular, miofascial, neuropàtic, disfuncions viscerals i saber les seves causes, son uns dels objectius principals de la teràpia.

La fase del procés patològic o de les alteracions de les funcions amb simptomatologia o no; poden ser unes de les raons de les indicacions o contra-indicacions de la TM de la CV.

Podem tractar amb TM de la CV persones que pateixen una neoplàsia en remissió. Per exemple : persona mastectomitzada amb dolor cervico-toràcic.

L’espondilosi degenerativa massiva no inflamatòria de la CV, pot ser tractada amb TM.

Les patologies múscul-esquelètiques congènites amb anormalitat en el desenvolupament músculesquelètic s’anomenen displàsies.

Les anomalies patològiques des vasos sanguinis com son els aneurismes no provoquen riscos en el de la TM de la CV.

L’hemofília pot provocar hemartrosi.

Els esclafaments o (estallidos) vertebrals poden provocar seccions parcials a nivell medul·lar. Per aquesta raó hem de treballar conjuntament amb equips interdisciplinaris per la rehabilitació del pacients que pateixen aquest trauma.

Una de les funcions principals de la columna vertebral és la protecció de la medul·la l’òssia per aguantar el pes del cos, proporcionar un eix mòbil estabilitzant el crani i la pelvis, per aconseguir una bona estàtica.

La fase del procés patològic juntament amb la intensitat de la tècnica, determina el tipus de tractament a realitzar al pacient.

L’osteocondrosi que determina la cifosi dorsal juvenil tipus scheuermann provoca una afectació inflamatòria.

Les articulacions de CV fibro-cartilaginoses estan ubicades entre els cossos vertebrals. Les articulacions sinovials son facetaries i el lligament groc és inter-laminar.

L’anell fibrós del disc inter-vertebral és d’origen connectiu està format per una capa fibrosa concèntrica innervada perifèricament pel nervi sinus vertebral recurrent.

Els lligaments longitudinals anteriors i posteriors tenen la funció d’assegurar l’estabilitat del cos vertebral bàsicament en el pla transversal.

La migració del nucli polpós cap a perifèria del disc inter-vertebral pot irritar el nervi sinus vertebral en el moment de produir bombament tipus protrusió discal.

Cas clínic : persona de 18 anys que durant la seva infantesa ha estat ha treballat de forma intensa la gimnàstica ve a la consulta per dolor sacre-coccigi de llarga evolució. Sospitarem de una coccigodinia.

Cas clínic : noia de 22 anys amb escoliosi idiopàtica toràcica dreta de 25° de inflexió lateral dreta segons estudi radiològic. Com a conseqüència la seva rotacio esquerra.

En l’estudi de l’estàtica en bipedestació, és necessari que les cintures escapulars i pèlviques estiguin paral·leles per una funció normalitzada del cos. Les asimetries lleus poden ser causa de disfuncions severes

El test de Shober és una prova funcional i neurològica que ens permet valorar la possible relació neuropàtica i biomecànica.

El nervi femoral es configura per sobre de la vèrtebra L4, segueix al seu recorregut entre el lligament inguinal i la cresta pectina, la branca pubiana superior.

El promontori del sacre es localitza a nivell de la cortical inferior del cos vertebral de S1.

La part externa de les ales o masses laterals de l’os sacre configuren les superfícies articulars sacre-ilíaca del sacre, el seu terç anterior de teixit sinovial i el dos terços posterior de teixit sindesmosi.

La relació entre les dues branques pubianes de l’hemi-pelvis dreta i esquerra formaran la símfisi púbica que és una articulació amfiartrosis. La seva biomecànica serà depenen del sistema múscul esquelètic de la pelvis i que relaciona les EEII amb la columna vertebral.

L’escotadura major de l’os ilíac forma part constituent de l’orifici ciàtic major i l’escotadura menor de l’orifici menor. Aquestes dues estructures estan separades per l’orifici obturador.

Els moviments sacre-ilíacs són funcionals dins la biomecànica articular però l’ilíac antero-inferior és disfuncional.

El múscul recte femoral espasmat, escurçat o amb alteració funcional important pot modificar la disposició de l’os ilíac en direcció posició postero-superior.

El lligament sacre-espinós s’inserta a una part de la EIPS, a la vora lateral de sacre i zona sacre-coccígia i arriba a la tuberositat isquiàtica.

El múscul psoes te insercions a totes les vèrtebres lumbar i al trocànter menor.

Els músculs pectinis pertanyen als abductors.

El nucli polpós té capacitat hidrofílica que li permet fer la funció de sustentació del cossos vertebrals. Mantenir l’alçada inter-vertebral i permetre que la seva pre-tensió es distribueixi cranial-caudal i per tot l’anell fibrós.

Si el múscul recte femoral pateix escurçament disfuncional pot incidir sobre la lesió ilíaca antero-inferior i agreujar el procés.

El quadrat lumbar és un múscul anterior i lateral de la columna vertebral. Està constituït per tres tipus de fibres que tenen insercions a la vora inferior de la última costella, a la cresta ilíaca i a les apòfisis transverses de L1 a L5. Aquest múscul es troba per davant de la làmina visceral de la fàscia lumbar.

Esfera visceral. Segons Marc de Coster, un dels objectius principals i una de les indicacions de la teràpia manual a nivell visceral es combatre els espasmes viscerals.

Esfera visceral. En el nadó el fetge ocupa una gran part de l’abdomen a nivell de la meitat superior.

Esfera visceral. El càrdies i el pílor són vàlvules de l’estómac i la seva importància és essencial per permetre el pas dels aliments cap a l’estómac i cap al duodè, treballen sincrònicament per optimitzar les funcions digestives.

Esfera visceral. El duodè envolta una part del pàncrees, principalment el cap i el coll.

Esfera visceral. A la fosa ilíaca dreta hi trobem el colon descendent, el cec i l’apèndix.

La innervació diafragmàtica depèn de les arrels nervioses de C3 a C5. La innervació d’una part important dels òrgans i vísceres abdominals depenen del X parell cranial. Una de les branques del V parell cranial son perforants e traspassen ossos de la cara

Una de les funcions de la columna cervical es la transferència del pes del cap. Aquesta funció permet el sosteniment del crani i de la cara sobre l’atles gràcies a la seva relació amb occipital. La mobilitat de la columna cervical permet la horitzontalització de la mirada, això es possible gràcies als músculs suboccipitals que treballen asincrònicament amb els músculs motors oculars comuns

La relació articular entre C0, C1 i C2 es únicament sinovial. Les articulacions amfiartrosis s’inicien a partir de la relació entre C2-C3. Per articulacions uncovertebrals

L’articulació atlanto-odontoide es sinovial i del tipus troclear

El lliscament dorsal dels dos còndils occipital sobre l’atles donen com a resultat una extensió del cap i el lliscament en direcció ventral dona una flexió

El lligament transvers de l’atles garanteix l’estabilitat articular de l’articulació atlanto-odontoide i es una part constituent del lligament cruciforme que es troba entre C0, C1 i C2. Els lligaments alars de C2 van des de l’apòfisi odontoides de l’axis fins C0 i tenen la funció de garantir la relació entre aquestes estructures

La columna cervical està dissenyada per suportar forces de compressió i per donar estabilitat al centre de gravetat del cap que es troba a la part posterior del foramen màgnum

Les articulacions uncovertebrals son part constituent de l’articulació amfiartrosi discal. Per aquesta raó treballen biomecànicament de forma conjunta amb els disc intervertebral

Els músculs romboides menor i l’elevador de l’escàpula tenen les insercions escapulars a nivell de l’angle supero-intern o medial. El romboides menor arriba fins a l’espinosa de C7-T1 i l’elevador de l’escàpula a les apòfisis transverses de C1 a C4

El conjunt múscul-esquelètic cervical pot patir el “síndrome Text Neck” causada per un excessiu us del telèfon mòbil i “tablet’s” bàsicament. Aquest síndrome provoca dolor, rigidesa i contractures musculars, i a llarg termini apareix desgast vertebral, rectificació cervical i compressió discal entre altres conseqüències

La clínica discògena cervical pot donar dolor axial unilateral, dolor mecànic, limitació selectiva de la mobilitat i fins i tot dolor referit

El plexe braquial pot patir atrapament o compressió a causa dels músculs escalens, d’una 1a costella amb inspiració i també a nivell de la part inferior de l’apòfisis coracoides en relació al pectoral menor

L’arrel nerviosa de T1 passa per sota la 1a costella i es part constituent del plexe braquial. El tronc metamèric de T1 enllaça amb C8 passant per sobre de la 1a costella

El dermatoma del polze i dit index (part lateral), pertany a l’arrel nerviosa de C6, el seu miotoma es el bíceps braquial

La prova d’Adson es una valoració neuro-muscular per valorar el plexe braquial

La prova de distracció donarà positiva sempre que el pacient ens relati que ha augmentat o aparegut dolor. Per altre banda la prova Jackson donarà positiva quan el pacient ens expliqui que ha disminuït el dolor

Les afectacions nervioses causades per “Whiplash” poden incidir sobre la cadena ganglionar simpàtica. També poden incidir sobre les artèries vertebrals i poden provocar DTM. El quadre clínic de “Whiplash” mes freqüent es rigidesa, dolor, mareig, acúfens, visió borrosa, irritabilitat emocional, ansietat, entre d’altres símptomes

El nervi occipital major, també dit nervi d’Arnold, pot ser susceptible a patir neuràlgies que generalment es presenten de forma bilateral amb dolor punxant, tipus descàrrega elèctrica que s’inicia a la zona inferior de l’occipital o a la zona suboccipital i té un recorregut ascendent

Cas clínic: professor d’activitat física de 25 anys. Motiu de la consulta: dolor a la zona del múscul masseters i a l’ATM. Se li aplica l’estirament actiu del múscul masseter dret i en el transcurs de l’obertura bucal refereix un dolor suboccipital ipsolateral. Sospitem una relació cervico-trigeminal

Cas clínic: persona de 45 anys. Motiu de la consulta: dolor a l’ATM esquerra amb cruiximents al tancar la boca. La pantografia ens indica desgast del còndil ipsolateral. La valoració funcional indica hiperlaxitud de l’ATM esquerra. El tractament estarà focalitzat a mobilitzar aquesta articulació.

Les ATM’s son bicondilies, sincondrosis, però es consideren unes diartrosis doble condílies perquè els seus condils son parts constituents de la biomecànica articular

Anatòmicament el còndil de la mandíbula es relaciona amb la glena del temporal. Per la seva part anterior i trobem el còndil del temporal que permet augmentar l’obertura de la boca fins el seu recorregut final

L’os zigomàtic o malar es part constituent de l’arc zigomàtic. Per la part anterior i interna d’aquest arc hi trobem l’apòfisi coronoide de l’os temporal a on tindrà inserció el múscul pterigoide lateral

El múscul temporal te la seva inserció cranial a l’os parietal

El V parell cranial, V1 te la seva sortida del crani a nivell de la “hendirura esfenoïdal”. Te dues branques nervioses importants com son els nervis infra i supra-orbitaris

El V parell cranial: V3 innerva part de la llengua i músculs suprahioides com el digàstric o l’estilo- hioide

Els moviments de diducció els realitzen els músculs pterigoides. El pterigoide lateral en contracció bilateral, també té la funció de protracció -

Els nervis supraorbitaris son ascendents i en el seu recorregut innerven únicament la zona de l’os frontal

El dolor afecta principalment al sistema parietal

El dolor: actualment sabem que la fibromiàlgia està causada per el que s’anomena sensibilitat perifèrica

El dolor: causat per les persones que pateixen fibromiàlgia ha estat molt estudiat i s’ha fet molta recerca científica per trobar la seva causa. Finalment s’ha demostrat que la fibromiàlgia te un component molt mes emocional que no físic

El dolor es real, es pot treballar i hem de saber quines son les seves causes, què passa? A on passa? Sabem que una part del SNC no interpreta bé les seves ordres, per tant la informació que arriba al SNC no es la correcte. Nosaltres hem de saber quins factors poden estar influenciant al SNC per tractar-los de forma eficaç

En la classificació del dolor per la OMS hi trobem un apartat sobre el “Dolor Crònic causat per Neoplàsies” per la pròpia malaltia però no per la terapèutica administrada

Segons l’OMS el “Dolor Crònic Oro-facial i el Mal de Cap” inclou processos com: DTM, mal de cap crònic primari, secundari, dolor orofacial crònic en ocasions inespecífic. Inclou processos per afectacions de nervis cranials de la cara, com per exemple: el V parell cranial

Segons l’OMS el “Dolor Crònic Múscul-esquelètic” pot ser provocat per processos neuropàtics”

Neurodinàmia. La placa motriu terminal deixa una empremta a nivell del sarcolemma (teixit connectiu). Aquesta placa motriu allibera acetilcolina esterasa i gràcies a la membrana postsinàptica del sarcolemma pot accedir aquest neurotransmissor a nivell de les fibres musculars

Neurodinàmia. Cada nervi va acompanyat del seu sistema vascular indispensable per la nutrició i l’aportació de l’oxigen al SNP. El fet que aparegui una dissecació vascular pot provocar lesions irreversibles als nervis afectats.

Neurodinàmia. Una de les conseqüències de les lesions a nivell del sistema nerviós perifèric es la mala conducció nerviosa que pot provocar l’alteració de la sensibilitat, la disminució dels reflexes, la debilitat muscular i dolor

Una de les indicacions habituals de la neurodinàmia son els atrapaments nerviosos, com es la síndrome del túnel carpià. Aquest es la causa de la retracció i engruiximent del lligament anular del carp que arriba a comprimir el nervi ulnar de forma constant i permanent

Neurodinàmia. La tècnica de tensió facilita l’augment de pressió intraneural (segons Burke) i es pot aconseguir la dispersió de l’edema i la facilitació del retorn venós. Aquesta tècnica s’utilitza en fases agudes

Les vertebres cervicals permeten el pas de l’arteria vertebral per els orificis de les apòfisis transverses. L’artèria vertebral esquerra surt de l’arteria subclavia i aquestes del tronc braquiocefàlic

El triangle suboccipital està format per quatre músculs importants que tenen un paper imprescindible en l’estàtica i l’equilibri gràcies als seus nervis

Existeixen quatre lligaments principals dels raquis cervicals com son: el lligament occipito-odentoide anterior, el lligament transvers, el lligament cruciforme i el lligament cervical posterior

Gràcies a l’horitzontalització de la mirada, les cervicals desenvolupen, entre els 3 i els 5 mesos, la corba amb convexitat posterior o dorsal

Existeixen quatre tipus diferents de disfuncions cervicals. Tipus I (cervicàlgia postural, funcional o miofacial). Tipus II (cervicàlgies discògenes o osteoarticulars). Tipus III (síndrome del congost toràcic, cervicobraquiàlgia radicular o mielopàtica). Tipus IV (Fuetada cervical o Whiplash)

EL nervi frènic està constituït per branques nervioses de les arrels nervioses C3, C4 i C5. El plexe braquial està constituït per les arrels nervioses C3 a C8

La columna cervical te unes funcions determinades, una de les quals és la transferència del pes del cap. Aquesta funció permet el sosteniment del cràni i de la cara sobre l’atles gràcies a la seva relació amb l’occipital

El V parell cranial (nervi facial) innerva la cara i una part del crani per mitja de les seves branques oftàlmiques, maxil·lars i mandibulars

Les artèries vertebrals surten de les artèries subclàvies dreta i esquerra

Les articulacions interdiscals s’inicien a partir de a relació entre C2-C3

Els lligaments alars suboccipitals van des de l’apòfisi odontoides de l’axis fins a C0 i tenen la funció de garantir la relació entre les dues estructures

El lligament nucal o cervical posterior te la seva inserció superior o cranial a la protuberància occipital externa

EL plexe braquial pot patir atrapament o compressió a causa dels músculs escalens, d’una 1a costella amb inspiració i també a nivell de la part inferior de l’apòfisi coracoide i el múscul pectoral menor

La prova d’Adson es una prova neuro-muscular per valorar el plexe braquial. Les proves de Jackson i distracció són valoracions per les articulacions discals cervicals

La lesió mes comuna d’un accident de trànsit és el “Whiplash” degut a l’impacte d’alta velocitat que no permet que les cervicals puguin tenir capacitat de reacció. Aquest trauma pot provocar una afectació neuro-vascular. El quadre clínic del “Whiplash” més freqüent és rigidesa, dolor, mareig, acúfens, visió borrosa, irritabilitat emocional, ansietat, entre d’altres símptomes.

L’articulació de TM te una llibertat bidiemnsional gràcies a la convexitat anterior de la cavitat glenoide de l’os temporal i el còndil de la mandíbula

El lligament lateral extern de l’ATM te la funció de l’estabilització lateral. Tot i ser un lligament intrínsec la seva funció és secundària i per tant, en relació al conjunt lligamentós capsular i discal no és tant potent com els altres.

Els moviments de protussió i retrusió de l’ATM es realitza en el pla transversal i eix sagital

En moltes ocasions les DTM tenen una causa psicològica com poden ser les alteracions de personalitat que conviuen en comorbitat amb mucrotraumatismes de la seva articulació.

El VII parell cranial és el nervi facial. EL seu tronc metamèric hi predominen els nervis motors per sobre dels nervis sensitius autònoms. Una de les funcions motores és activar la musculatura de l’expressió de la cara.

Segons Kapandji, la síndrome crani-cervical i mandibular relaciona de forma asinèrgica els músculs temporals i masseters amb els músculs llargs del coll.

Segons Kapandji, els músculs temporals i masseters treballen amb sinèrgia amb els músculs llargs del coll, trapezis superiors, ECOM, escalens i occipitals en la síndrome crani-cervical-mandibular.

Durant l’exploració de l’ATM, podem utilitzar la regla dels 3 dits, l’observació de la coincidència dels incisius medials i l’obertura i tancament de la mandíbula. Si tenim una persona que, a l’inici de la valoració de l’obertura, el mentó es dirigeix cap a l’esquerra ens orienta que el primer còndil mandibular que s’activa biomecanicament és el contra lateral.

Els músculs masseters i temporals pateixen l’afectació de les DTM amb dolors i simptomatologia en l’obertura de la boca i el bruxisme

Probablement els músculs masseters i temporals son els mes implicats en les disfuncions temporo-mandibulars. EL en cas dels masseters el dolor augmenta en l’apertura, mastegar xiclet o dormir del mateix costat. La simptomatologia del múscul temporal augmenta amb el bruxisme, mastegar xiclet i mossegar-se les ungles

Existeixen 7 tipus de dolor: el dolor primari o inespecífic, el dolor per causa de neoplàsies, dolor que dona mal de cap, dolor metabòlic, el dolor crònic postquirúrgic i el dolor musculesquelètic.

El mecanisme de dolor, mitjançant una sensació d’estímuls dolorosos, es una resposta de neurones aferents motores que donen afectació a les neurones eferents que surten del SNC provocant una resposta com per exemple, la contraindicació neuro-muscular

El dolor és una sensació desagradable que pot arribar a ser intolerable i canviar el comportament emocional de les persones. Per aquesta raó el dolor incideix en el sistema neuro-endocrí.

EL dolor afecta principalment el sistema parietal

Els components del dolor son tan físics com emocionals, tots dos son el resultat dels estímuls nerviosos dels SNC i SNP.

El dolor causat per les persones que pateixen fibriomiàlgia ha estat molt estudiat i s’ha fet molta recerca científica per trobar la seva causa. Finalment s’ha demostrar que la fibromiàlgia te un componen més físic que emocional

La mateixa lesió en dues persones amb comportaments i sensibilitats diferents, fa que convisquin amb el dolor de forma absolutament oposada. Per tant, per la persona que viu el dolor que li és intolerable estarà en una situació de gravetat. Per l’altre la persona que viu tolerant el dolor i gestionant-lo bé, no li donarà tanta importància. Aquest fet provoca un Handicap important al professional ja que cal saber-lo gestionar

La neurodinàmia consisteix en mobilitzar de forma passiva les fibres nervioses al llarg del seu recorregut. La mobilització consisteix a realitzar un lliscament i fis i tot un “estirament o tensió” de les metàmeres i fibres nervioses en relació a les estructures veïnes per alliberar-les d’atrapaments, possibles adherències que puguin desencadenar una alteració de la seva funció i dels processos simptomàtics.

La placa motriu terminal deixa una empremta a nivell sarcolemma (teixit connectiu). Aquesta placa motriu allibera acetilcolina esterasa i gràcies a la membrana postsinàptica del sarcolemma pot accedir aquest neurotransmissor a nivell de les fibres musculars

Les conseqüències de les lesions a nivell del sistema nerviós perifèric son la mala conducció nerviosa que pot provocar l0alteració de la sensibilitat, la disminució dels reflexes, la debilitat muscular i dolor.

Una de les indicacions habituals de la neurodinàmia dón els atrapament nerviosos, com és la síndrome del túnel carpià. Aquest és casa de la retracció i engruiximent del lligament anular del carp que arriba a comprimir el nervi ulnar de forma constant i permanent

La tècnica de tensió facilita l’augment de pressió infraneural (Segons Nurke) i es pot aconseguir, la dispersió de l’edema i la facilitació del retorn venós. Aquesta tècnica s’utilitza en fases agudes