Loading...
Fsme IV 1r parcial
Quiz by Laura Pallàs
Tag the questions with any skills you have. Your dashboard will track each student's mastery of each skill.
La innervació diafragmàtica depèn de les arrels nervioses de C3-C5. La innervació d'ua part important dels òrgans viscerlas abdominals depenen del X Parell Cranial. Una de les branques del V Parell Cranial són perforants i traspassen ossos de la cara.
Una de les funcions de la columna cervical és la transferència del pes del cap. Aquesta funció permet el sosteniment del crani i de la cara sobre atles gràcies a la seva funció amb l'occipital. La mobilitat de la columna cervical permet horitzontalació de la mirada, això es gràcies als músculs que treballen asincrònicament amb els músculs motors oculars comuns.
La relació articular entre C0, C1 i C2 és únicament sinovial. Les articulacions amfiartrosis s'inicien a partir de la relació de C2-C3, per articulacions uncovertebrals.
L'articulació atlanto-odontoide és sinovial i troclear
El lliscament dorsal dels 2 còndils occipitals sobre l'atles donen com a resultat una extensió del cap i el lliscament en direcció ventral dona una flexió.
El lligament transvers de l'atles garanteix l'estabilitat articular de l'articulació atlanto-odontoidea i és una part constituent del lligament cruciforme que es troba entre C0-C1 i C2. Els lligaments alars de C2 van des de l'apòfisis odontoides de l'axis fins C0 i tenen la funció de garantir la relació entre aquestes estructures.
La columna cervical està dissenyada per suportar forces de compressió i per donar estabilitat al centre de gravetat que es troba a la part posterior del foramen de magnum.
Les articulacions uncovertebrals són part constituent de l'articulació amfiartrosi discal. Per aquesta raó treballen de forma conjunta amb el disc intervertebral.
Els músculs romboides menor i l'elevador de l'escàpula tenen insercions escapulars a nivell de l'angle supero-intern o medial. El romboides menor arriba fins l'espinosa de C7-T1 i l'elevador de l'escàpula a les apòfisis transverses de C1-C4.
El conjunt musculoesquelètic cervical pot patir el "Síndrome de Text-Neck" causada per un excessiu ús del telèfon mòbil i "tablets" bàsicament. Provoca dolor, rigides, contractures musculars, i a llarg termini apareix el desgast vertebral, rectificació cervical i compressió discal entre altres conseqüències.
La clínica discògena cervical pot donar dolor axial unilateral, dolor mecànic, limitació selectiva de la mobilitat i dolor referit.
El plexe braquial pot patir atrapament d'un dels músculs escales i d'una 1a costella amb inspiració i també a nivell de la part inferior de l'apòfisi coracoides en relació al pectoral menor.
L'arrel nerviosa de T1 passa per sota la 1ra costella i en part constituent del plexe braquial. El tronc metamètric de T1 enllaça amb C8 passant per sobre la 1ra costella.
El dermatoma del polze i el dit índex (part lateral), pertany a l'arrel nerviosa de C6, el seu miotoma és el biceps braquial.
La prova d'Adson és una valoració nero-muscular per valorar el plexe braquial.
La prova de distracció donarà positiva sempre que el pacient ens relati que ha augmentat o aparegut dolor. Per altre banda, la prova de Jackson donarà positiva quan hagi disminuït el dolor.
Les afetacions nervioses per Whiplash poden incidir sobre la cadena ganglionar simpàtica. També poden incidir sobre les artèries vertebrals i poden provocar DTM. El seu quadre clínic més freqüent és rigidesa, dolor, mareig, acúfens, visió borrosa, irritabilitta emocional, ansietat, entre altres.
El nervi occipital major, també anomenat Nervi d'Arnold, pot ser succeptible a patir neuràlgies que generalemnt es presenten de manera bilateral amb dolor puntxant, tipus descàrrega elèctrica que s'inicia a la zona inferior de l'occipital o a la zona suboccipital i té un recurregut ascendent.
Cas clínic: professor d'activitat física de 25 anys. Motiu de consulta: dolor a la zona del múscul masseter i a l'ATM. Se li aplica l'estirament actiu del masseter dret i en el transcurs de l'obertura bucal refereix un dolor suboccipital ipsolateral. Sospitarem d'una relació cervico-trigeminal.
Cas clínic: persona de 45 anys. Motiu de consulta: dolor a l'ATM esquerrre amb cruiximents al tancar la boca. La pantografia ens indica desgast del còndil ipsolateral. La valoració funcional indica hiperlaxitud esquerre. El tractament serà mobilitzar aquesta articulació.
Les ATM són bicòndilies, sincondrosi, però es consideren unes diartrosi doble condilía perque els seus còndils són parts constituents.
Anatòmicament el còndil de la mandibula es relaciona amb la glena del temporal. Per la seva part anterior trobem el còndil del termporal que eprmet l'augment de l'obertura de la boca fins el seu recorregut final.
L'os zigosomàtic o malar és part constituent de l'arc zigomàtic. Per la part anterior i interna d'aquest arc hi torbem l'apòfisi coronoide de l'os temporal a on tindrà la inserció del músucl pterigoides lateral.
El múscul temporal té la seva inserció cranial a l'os parietal.
El V Parell Cranial, V1 té la seva sortida del crani a nivell de la "hendidura esfenoïdal". Té dues branques nervioses importants que són els nervis supraorbritari i infraorbritari.
El V Parell Cranial: V3 innerva part de la llengua i múscul suprahioides, com el digàstric o l'estilohioideo.
Els moviments de diducció els realitzen els músculs pterigoides. El pterigoide lateral en contracció bilateral, també té la funció de protracció.
Els nervis supraorbritaris són ascendents i en el seu recorregut innerven únicament la zona frontal.
El dolor afecta principalment al sistema parietal.
Neurodinàmia: La placa motriu terminal deixa una empremta a nivell del sacrolemma (teixit connectiu). Aquesta placa motriu allibera acetilcolina esterasa i gràcies a la membrana post-sinàptica del sacrolema pot accedir aquest neurotransmissor a nivell de les fibres musculars,
Neurodinàmia: Cada nervi va acompanyat del seu sistema vascular indispensable per la nutrició i l'aport d'oxigen al sistema nerviós perifèric. El fet de que aparegui una dissecacció vascular pot provocar elsions irreversibles als nervis afectats.
Neurodinàmia: Una de les conseqüències de les lesions a nivell del ssitema nerviós perifèric és la mala conducció nerviosa que pot provocar l'alteració de la sensibilitat, la disminució dels reflexes, la debilitat muscular i dolor.
Una de les indicacions habitauals de la neurodinàmia són els atrapaments nerviosos, com el síndrome del túnel carpià. Aquest és la causa de la retracció i engruiximent del lligament anular del carp que arriba a comprimir el nervi ulnar de forma constant i permanent.
Neurodinàmia: La tècnica de tensió facilita l'augment de pressió intraneural (segons Burke) i es pot aconseguir la dispersió de l'edema i la facilitació del retorn venós. S'utilitza en fases agudes.
Les vertebres cervicals permeten el pas de l'artèria vertebral pels orificis de les apòfisis transverses. L'artèria vertebral esquerra surt de l'artèria subclavia i aquestes del tronc braquiocefàlic.
El triangle suboccipital està format per 4 músculs importants imprecindible per l'estàtica i l'equilibri gràcies als seus nervis.
Existeixen 4 lligaments principals del raquis cervical com són: lligament occipito-odontoide anterior, lligament transvers, lligament cruciforme i lligament cervical posterior
Gràcies a l'horitzontalització de la mirada, les cervicals desenvolupen, entre 3 i 5 mm, la corba amb convexitat posterior o dorsal.
El nervi frènic està constituït per branques nervioses de els arrels nervioses C3, C4 i C5. El plexe braquial està constituït per C3-C8.
La columna cervical té unes funcions determinades, una de les quals és la transferència del pes de cap. Aquesta permet el sosteniment del crani i la cara sobre atles, relació occipital.
El V Parell Cranial innerva la cara i una part del crani per mitjà de les seves branques oftalamiques, maxil·lars i mandibulars.
Les artèries vertebrals surten de les subclavies dreta i esquerra.
Les artèries interdiscals s'inicien a partir de C2-C3.
Els lligaments alars suboccipitals van des de l'apòfisi odontoides de l'axis fins a C0 i tenen la funció de garantir la relació entre les dues estructures.
El lligament nucal o cervical posterior té la seva inservció superior o cranial a la protuberància occipital externa.
La lesió més comuna d'un accident de trànsit és el Whiplash.
L'articulació temporo-mandibular té una llibertat bidimensional gràcies a la convexitat anterior de la cavitat glenoide de l'os temporal i el còndil de la mandibula.
El lligament lateral extern de l'ATM té la funció de l'estabilitat lateral tot i ser un lligament intrínsec la seva funció és secundària i per tant, en relació al conjunt lligamentós capsular i discal no és tant potent com els altres.
Els moviments de protusió i retroversió de l'ATM es realitza en el pla transversal i eix sagital.
En moltes ocasions les DTM tenen una causa psicològica com poden ser les alteracions de personalitat que continuen en comorbiditat amb microtraumatismes de la seva articulació.
El VII Parell Cranial és el nervi facial. El seu tronc metamètric hi predominen els nervis motors per sobre dels nervis sensitius autonòms. Una de les funcions motores és activar la musculatura de l'expressió de la cara.
Segons Kapandji, el síndrome crani-cervixal i mandibular relaciona de forma asinèrgica els músculs temporals, trapezi fibres superioris, ECOM, escalens i occipitals.
Durant l'exploració de l'ATM podem utilitzar la regla dels 3 dits, l'observació de la coincidència dels incisius medials i l'obertura i tancament de la mandibula. Si tenim una persona que, a l'inici de la valoració de l'obertura, el mentó es dirigeix cap a l'esquerre ens orienta que el 1r còndil mandibular que s'activa biomecànicament és el contralateral.
Els músculs masseters i temporals pateixen l'afectació de les DTM amb dolors i simptomatologia en l'obertura de la boca i bruxisme.
Provablement els músculs massters i temporals són els més implicats en les DTM. En el cas dels messeters dolor augmenta en l'obertura, mastegar xiclet o dormir al mateix costat. En el temporal el dolor augmenta en el bruxisme, masstegar xiclet i mossegar-se les ungles,